El camí per fer real la República Catalana no és gens fàcil. A Picar pedra, Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina analitzen en quin punt som, la correlació de forces actual i el context internacional; repassen les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del moviment republicà, i valoren la potència de l'adversari, una sòlida estructura de poder al servei d'un enorme conglomerat d'interessos econòmics.Els autors proposen línies d'acció per incidir en l'àmbit institucional i civil, per fer compatible la gestió del "mentrestant" amb l'impuls de noves formes de desobediència que empoderin les classes populars i els sectors emprenedors.L'objectiu és construir una via àmplia, inclusiva i plural on cristal·litzi la força, de la societat i de la política, necessària per edificar la República Catalana de la llibertat, el progrés, el benestar i la justícia social."L'independentisme necessita un GPS que l'orienti i li faci saber les seves debilitats per afrontar el camí cap a la República". Àlvar Llobet

Joan Puigcercós1966, Ripoll.Secretari general i president d'ERC (2004-2011), regidor a Ripoll, diputat al Parlament i al Congrés i conseller de Governació.És director executiu d'ENTI-UB i participa en diferents projectes empresarials de l'àmbit del turisme i l'alimentació.Josep Huguet1951, Manresa.Conseller de la Generalitat (2004-2010), diputat al Parlament (1995-2004) i president de la Fundació Irla (2011-2016).És autor d'assajos de política i de guies de turisme.Francesc Codina1954, Granollers.Filòleg, professor emèrit de la UVic-UCC.Va ser membre de la direcció del PSAN i de Nacionalistes d'Esquerra.Es va incorporar a ERC el 1992 al costat de Jordi Carbonell.

Un GPS per orientar l'independentisme, per Àlvar Llobet1. Dels Segadors a la sentència del Procés1.1. L'independentisme de masses: una novetat històrica1.2. Catalunya no volia trencar amb Espanya1.3. La República catalana independent, una aspiració popular per primer cop1.4. Jordi Pujol, un home del règim?1.5. La Catalunya organitzada, antídot contra la dictadura1.6. El catalanisme no és burgès1.7. L'independentisme no ve de la dreta1.8. Convulsions i resistència d'ERC 2. Davant l'espanyolisme, el republicanisme necessita un GPSs'ha de seguir per fer avançar el Procés2.9. L'espanyolisme ha tocat sostre a Catalunya2.10. Catalanisme, classes mitjanes i independència 2.11. El caos postconvergent2.12. Contra el hooliganisme2.13. L'esquerra independentista: ERC i la CUP, oportunitats i amenaces2.14. Els no-independentistes també tenen els seus problemes2.15. Bloqueig del Procés i reconducció de la desorientació2.16. Els partits han de tenir una línia de mobilització ­no-violenta2.17. Les bases del contrapoder3. Un estat que no fa concessions3.18. La monarquia dels Borbons, la clau de volta. Corrupció i incompetència a la cúpula del règim3.19. L'exèrcit de Franco3.20. L'oligarquia econòmica. El capitalisme del BOE3.21. El pes de la burocràcia3.22. Els mitjans de la intoxicació subvencionada4. Togues, clavegueres i un nacionalisme que ho justifica tot4.23. El directori policial-judicial. El poder de les togues4.24. Policia i clavegueres de l'Estat4.25. Policies i periodisme prostituït4.26. La història: del franquisme a la mordida4.27. El nacionalisme espanyol, arma ideològica5. Europa: silencis, oportunitats i política5.28. Europa és amiga de l'independentisme?5.29. El vent internacional no bufa a favor5.30. Europa no intervindria si Catalunya desestabilitzés l'economia5.31. Com ha d'actuar el Govern en política europea5.32. Com s'ha de presentar el relat independentista a Europa6. Diàlegs, pactes i deslleialtats6.33. Els perills i les necessitats del diàleg amb Espanya6.34. Diàleg encara que a Madrid siguin deslleials6.35. Amb la taula no n'hi ha prou; les tres vies de confrontació6.36. Què hi ha de dir el PP?6.37. ERC versus Junts: una pugna tranquil·la6.38. Un pacte de govern amb "botiflers"6.39. Els que parlen de deslleialtats6.40. Una coalició de l'esquerra nacional independentista6.41. El paper dels comuns7. Els reptes de l'independentisme i el republicanisme7.42. La majoria de l'independentisme7.43. Com es fan créixer les complicitats7.44. La utilitat per a Catalunya del desprestigi d'Espanya 7.45. Admetre les derrotes, administrar les victòries 7.46. Els falsos dilemes del Procés7.47. Els hiperlideratges del Procés, un problema7.48. El moment de plantejar un referèndum sobre la monarquia 7.49. L'estratègia no-violenta no està ben apresa7.50. Els fets d'octubre del 2017: errors no, aprenentatges8. Epíleg. Després del 14-F