Missa a vuit veus (repartides en tres cors) i continuo per a ser interpretada amb ministrils. Escrita per Joan Verdalet (1632 - 1691) per al culte de la Catedral de Girona. El volum inclou l'edició a cura de Josep Maria Gregori amb estudi preliminar en català, castellà i anglès.L'edició parteix del manuscrit conservat al Fons de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar i constitueix el dotzè volum de la col·lecció Mestres Catalans Antics - Quaderns dels Fons Musicals de Catalunya vinculada al projecte IFMuC de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Joan Verdalet fou batejat a l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot el 4 d'agost de 1632. L'inici de la seva formació musical es degué forjar a l'escolania olotina, probablement amb els mestres Antoni Figueres, mestre de capella, i Francesc Batlle, organista. Les úniques dades sobre el suposat pas de Joan Verdalet pel magisteri olotí es desprenen de les paraules de Francesc Civil, quan afirmava que el 1650, amb divuit anys d'edat, ja constava com a mestre de capella de Sant Esteve.Amb tot, es tracta d'una dada que no hem pogut corroborar i que, d'altra banda, contrasta amb la presència de Josep Gou al magisteri d'Olot en aquell mateix any. Quan el Capítol de la catedral de Girona conferí el títol d'organista a Verdalet el 26 d'agost de 1652, les actes capitulars esmenten que havia estat deixeble de Jaume Molina, darrer obtentor de l'organistia de la Seu, traspassat l'11 de juny de 1652. Tal com apuntava Francesc Civil, Verdalet es trobava a Girona des de principis de juny d'aquell any, hostatjat a casa d'uns familiars seus entre els quals hi havia el beneficiat de la catedral, Geroni Verdalet,per tal d'assistir el seu mestre en el seu traspàs. Pocs dies després del decés de Molina, el Capítol de Girona rebé una carta de Jaume Fontanals, organista de Santa Maria de Mataró, interessant-se per ocupar la vacant de l'orgue; i això mateix va fer l'organista titular de la Seu d'Urgell, Pere Serrano. Verdalet romangué unes setmanes més a Girona convidat pels capitulars; d'aquesta manera, va tenir l'ocasió de fer sonar l'orgue de la catedral durant les festivitats de Sant Joan. Sens dubte, aquelles audicions van fer el seu efecte en els capitulars, atès que el 26 d'agost, i després de rebre la renúncia de Pere Serrano, van deliberar «confere organum Joanni Verdalet discipulo Jacobi Molina». Tot seguit l'escriviren a Olot perquè vingués «dum primum potuerit», tan aviat com pogués, per prendre possessió del magisteri de l'orgue de la catedral. Durant el seu llarg magisteri de més de trenta anys, Joan Verdalet degué formar part de diversos tribunals. Entre 1679 i 1688 intervengué en el plet que dos mestres de capella olotins promogueren contra Gabriel Nadal organista de Sant Esteve d'Olot entre 1679 i 1741, antic deixeble de Joan Cererols al monestir de Montserrat. Es tractava d'un conflicte d'interessos econòmics entre els dos antics residents de la comunitat de Sant Esteve i el jove organista pel dret d'aquest darrer a percebre les distribucions abans de rebre l'ordenació sacerdotal. Verdalet va aportar el seu testimoni en defensa de Nadal i al costat de Francesc Prat, organista del santuari de Santa Maria del Collell.D'altra banda, el març de 1682, Verdalet formà part del tribunal d'oposicions conjuntament amb Josep Mestres, Felip Parellada i l'organista carmelità Francesc Martí que atorgà el magisteri de capella de la catedral de Girona a Francesc Soler. Joan Verdalet romangué al capdavant de l'orgue de Girona fins a l'any 1685. El 28 d'abril d'aquell any, presentà al Capítol una súplica en la qual, després de trenta-tres anys de servei a la catedral, sol·licitava que aquest conferís el magisteri al seu fill Joan, organista de la col·legiata de Sant Feliu de la mateixa ciutat. Joan Verdalet, pare, traspassà el 5 de març de 1691. Les seves despulles descansen amb les de la seva primera esposa, Mònica, al claustre de la catedral, juntament amb les del seu fill homònim.