Isidre Molas, sòlid referent per a la militància d'esquerres, recorre a la memòria personal per evocar l'experiència que el va introduir en la vida adulta, la creació del Front Obrer de Catalunya (FOC). En aquest grup polític va descobrir el sentit de l'actuació pública i la responsabilitat d'escollir els camins pels quals creia que havia de transitar el país, sense cedir al rampell de les emocions. Des de l'ingrés com a estudiant de Dret a la Universitat de Barcelona l'any 1957 on va començar la militància política l'autor repassa el seu compromís de vida amb el sentiment i la voluntat transformadora d'una època i d'un poble. És el relat d'una lluita obligadament clandestina per construir un futur potser imperfecte però millor que el present d'aleshores.

Isidre Molas (Barcelona, 1940) és historiador i polític. Ha estat catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials de la mateixa universitat. És autor de diverses obres de temàtica historicopolítica, principalment estudis sobre partits. Dialogant, persona de consens i expressió del socialisme catalanista, va ser vicepresident del Parlament de Catalunya (1980-1988) i senador al Senat espanyol (2000-2011), activitat que va compaginar amb el càrrec de president del Partit dels Socialistes de Catalunya (2008-2011).