Premi Ciutat de Barcelona 2019 a la millor traduccióPremi Serra d'Or 2020 a la millor traduccióLa primera gran novel·la russa és en vers. Venerada com l'obra mestra absoluta per tots els que vindran després Dostoievski, Tsvetàieva, Nabókov, Dovlàtov, fora de Rússia se l'ha llegida poc, perquè el peu forçat de la rima i del metre n'han llastat la traducció. En català faltava qui desafiés l'obstacle i traduís l'Oneguin en vers. Arnau Barios s'ho va proposar i, set anys més tard, ofereix l'obra mestra al seu públic."Tota la literatura russa que estimem ve de Puixkin. No és tan sols la peça que articula una literatura encarcarada amb una de nova i palpitant. És un dels creadors més divertits i lluminosos d'aquells anys. La seva llengua costa de traduir, massa clara i arrelada. Per això, i en una paradoxa molt russa, el clàssic més famós a casa és potser el més desconegut a fora. L'anomenen el nostre tot. Se l'han fet seu uns i altres. Tothom hi ha trobat el que ha volgut, un rebel, un patriota, un llibertí o un visionari. El poeta Aleksandr Blok dirà l'any 1921, en un país devastat: "La nostra memòria guarda des de la infantesa un nom alegre: Puixkin. Aquest nom, aquest so ha omplert molts dies de la nostra vida.""Arnau Barios (traductor al català d'Eugeni Oneguin)

Aleksandr Puixkin, primer gran escriptor rus, renova les lletres del seu temps i els fa espai per a l'embranzida que vindrà. Els companys del Liceu, l'internat d'elit on va estudiar d'adolescent, li deien "el francès" pel domini de la llengua i el punt que tenia d'estranger. Més tard, reconegut com a millor poeta en la seva llengua, es dedicarà a trasplantar amb paraula cristal·lina segles d'altres tradicions literàries. Als vint anys escriu versos (Ruslan i Liudmila, Els zíngars) i somia conspiracions i grans canvis, però la repressió absolutista estimba totes les esperances. Als trenta comença a cultivar la prosa (els Contes de Belkin, La filla del capità) i somia una estabilitat històrica per a Rússia i una pau idealitzada per a la seva família. Però els intrigants de la cort tsarista assalten la seva llar per muntar-hi una farsa que ell decideix convertir en tragèdia: el duel on mor. Entre aquests dos desencants, ha escrit Eugeni Oneguin, la seva obra mestra.