Francesc Torralba es despulla de tots els condicionants superflus mentre comparteix amb el lector l'experiència de la pregària quotidiana, fins arribar a l'abandonament i el silenci amb què, ara, intenta trobar el sentit final al diàleg amb el transcendent. "La pregària, sense transformació interior i exterior, és pura xerrameca." "Arriba un dia que la fulla de roure es despenja de la branca i cau sobre el riu. (...) No es pregunta on va, no es pregunta si s'enfonsarà o surarà fins arribar al mar. Senzillament, s'abandona al riu." "La pregària és un exercici espiritual que tot ésser humà, independentment del que creu, pot realitzar. (...) La pregària és la respiració de l'ànima."

Va néixer a Barcelona el 1967. Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona i teologia a la facultat de Teologia de Catalunya. En l'actualitat és professor de la Universitat Ramon Llull i imparteix cursos i seminaris en altres universitats d'Espanya i d'Amèrica del Sud. Ensenya Història de la Filosofia contemporània i Antropologia filosòfica i alterna la seva activitat docent amb l'ofici d'escriure. El seu pensament s'orienta cap a l'antropologia filosòfica i l'ètica. Preocupat per articular una filosofia oberta al gran públic que pugui alternar profunditat i claredat alhora, ha publicat més de setanta llibres sobre temes molt variats. A Angle Editorial ha publicat Un mar d'emocions (2013), Córrer per pensar i sentir (2015) i Lideratge ètic (2016).