L'Urpa, els germans Karamàzov, la dona tors, les siameses, l'home dels dits infinits o el menja-rates són alguns dels membres de la família de l'Abel Absent. Però quan la fira de monstres abandona el poble de Gaidovar, el deixen al mig de la plaça i s'emporten un secret. L'Abel Absent sobreviurà a un orfenat de l'Espanya profunda, aprendrà l'ofici de matallops i, sense voler-ho, tornarà a posar en marxa el mecanisme que va provocar que la seva família de monstres l'abandonés.Però aquesta vegada les conseqüències seran irreversibles. «Només perdura allò que fa mal», ens adverteix Blasfèmia. L'infern és molt més a prop del que ens pensem, separat de nosaltres per un tel prim i transparent, i quan ens toca, ja res torna a ser igual. Però això els personatges de Blasfèmia ho van aprendre fa molt de temps.

Ferran Garcia va néixer a Vic, i això explica moltes coses. El podeu trobar en Deu relats ecofuturistes (Males Herbes/Cryptoshow, 2106), Recorda que moriràs (Males Herbes, 2016), Larva (Premi de poesia Pare Colom 2017, Lleonard Muntaner, 2017) i també en algun bar. Té miopia i per això no us sàpiga greu si us creueu amb ell i no us saluda. No és mala persona, és que no us ha vist.